Durant milers d’anys —fins fa només 200 anys— la humanitat creia que la Terra era completament immòbil i que el Sol i tot l’univers giraven al seu voltant. La teoria geocèntrica dominava totalment. Galileu i Copèrnic van intentar refutar-la, però van ser durament reprimits per l’Església. Només al segle passat, gràcies als avenços de l’astronomia i dels instruments cosmològics, es va descobrir que la Terra té dos tipus de moviment:
- rotació sobre el seu propi eix
- revolució al voltant del Sol
Tot i això, ja fa 1400 anys l’Alcorà sagrat, a la sura Ţā-Hā, va comparar la Terra amb un «bressol» (مهد – mahd):
Sura Ţā-Hā, versicle 53 (traducció catalana reconeguda – quranenc.com i altres fonts fiables): «Ell és Qui us ha fet de la terra un bressol, us hi ha traçat camins i ha fet baixar aigua del cel; amb ella hem fet sortir parells de plantes diverses.»
Fins fa poques dècades, els bressols tradicionals per a nadons es construïen per balancejar-se contínuament en semicercle i mai restaven quiets. Aquest balanceig refrescava el nadó i el desplaçava d’un extrem del bressol a l’altre. Al·là, l’Altíssim, va triar expressament la paraula «bressol» (mahd) en lloc de «catifa», «estora» o «bol», per indicar clarament que la Terra no és immòbil, sinó que es troba en moviment. Si hagués estat realment immòbil, l’Alcorà l’hauria pogut comparar amb un «bol», un «plat» o una «safata»: objectes completament estàtics.
Deixa un comentari