En un dels versos del Corà Sagrat, Déu convida els Seus servents a reflexionar sobre les muntanyes:
I a les muntanyes, com han estat erigides
Les preguntes que els ateus haurien de respondre sobre aquesta reflexió són que, deixant de banda la suposició d’un univers tan gran on la Terra no és més que un gra de sorra en comparació, és possible que muntanyes tan grans a la Terra siguin el resultat de diverses fórmules i lleis físiques en un paper, i d’on va sortir el material i la matèria prima per construir totes aquestes muntanyes? Si l’univers fos el resultat d’un accident i basat en les lleis físiques segons les afirmacions dels ateus, no hauria de ser molt més petit i no haurien d’existir muntanyes tan grans? La grandesa de les muntanyes i la grandària de l’univers per si sols són prova de l’existència d’un Creador; si l’univers fos el resultat d’un accident, no podria ser tan gran i tenir grans acumulacions d’elements materials com les muntanyes, exactament com una fàbrica: com més petita és, més feble és la gestió, però com més desenvolupada i gran és, indica que hi ha un gestor més fort al darrere.
Sens dubte, no es pot etiquetar una fàbrica més gran i més desenvolupada com a sense gestor, i que només les lleis laborals dels treballadors l’han feta arribar a aquesta grandesa i desenvolupament; llavors, es pot etiquetar l’univers tan gran amb muntanyes tan grans com a accidental?!
Ara, fem referència al concepte científic del vers:
En el vers s’utilitza la paraula “instal·lada” o “erigida”; cap muntanya al llarg del temps s’ha format per vent o per si sola, totes les muntanyes s’han format a causa del moviment de les capes de la Terra i la seva col·lisió, de cop i volta elevant-se des del ventre de la Terra o, en termes del Corà, erigides. Ara, prestem atenció a la continuació dels versos, que també fan referència al moviment de les capes de la Terra:
I a les muntanyes, com han estat erigides (19) I a la terra, no miren com ha estat estesa? (Al-Ghàshiya 20)
La paraula “estesa” des d’un punt de vista científic es refereix exactament al moviment de les capes de la Terra, que ve al costat de l’erigiment de les muntanyes, i aquests dos temes científics no estan relacionats entre si, mentre que si el Corà estigués buit de conceptes científics, per exemple, diria “creada” o “formada”, però s’utilitzen paraules científiques molt precises com “instal·lada” o “erigida”!
La imatge següent mostra com es forma una muntanya, tal com es veu, segons el vers, després de la col·lisió de dues capes de la Terra, les muntanyes s’elevan des del ventre de la Terra, després, segons el vers següent, després de la creació de les muntanyes, la terra s’estén, en el sentit que les dues capes es mouen en direccions oposades, que aquest assumpte es considera un fort miracle científic per al Corà.
Versos del Corà (de https://quranenc.com/ – no té català, així que utilitzo una traducció estàndard en català):
Verse 19: I a les muntanyes, com han estat erigides
Verse 20: I a la terra, com ha estat estesa
Català
Miracle científic del Corà, muntanyes en el Corà, moviment de les capes de la Terra, tectònica de plaques, erigiment de muntanyes, instal·lació de muntanyes, estensió de la terra, planificació de la terra, geologia en el Corà, col·lisió de capes de la Terra, interpretació científica del Corà, signes divins en la naturalesa, grandesa de les
Deixa un comentari